FREGUJ D'AMOR
Hinn passaa duu veggètt
pass pass, pian pian,
calmi, seren, quiètt,
sott'brasc coj man in man.
Quanta armonia! Quanta serenitaa!
Pareven duu spositt innamoraa!
Poggiaaa sora el baston
per jutass a stà in pee,
luu el cercava de bon
de sostegnilla lee,
dandegh el brasc, tegnedosela arent
senza curas del mond e de la gent.
Con la gioia in del coeur de vorèss ben
e vess insemma anmò finn'a la fin;
guardandes in di oeucc dolz e seren,
passand in mezz a on mond pien de Cain,
hann lassaa indree on profumm de nostalgia
faa de freguj d'amor e de poesia.